jordicarreras.net

Repòs a Blogger.

2011-11-07T11:40:00.001+01:00

Fa uns dies vaig decidir fer algun canvi en l'aspecte del bloc. Canvis que també han suposat variar el domini propi que feia anar, jordicarrerass.net, per un de nou, jcarrerass.com.

Així és com em relaciono a la web en les diferents xarxes socials com twitter, facebook, skype, tumblr, google+, etc..

Un nou repte per millorar aquest món 2.0, que no té límits i que no sabem on ens durà. WordPress serà el meu nou company de viatge. Ens trobem allà.

Sincronització.

2011-10-20T10:27:00.000+02:00

Complicitat.

2011-10-09T10:44:00.000+02:00

Equilibri.

2011-09-30T07:36:00.000+02:00

Moltes vegades hi ha coses que mantenen un equilibri sense saber perquè. El que també resulta curiós és que ningú vulgui trencar-lo.

Tan de bo poguéssim ser com aquestes pedres!

En Jaume.

2011-09-14T18:49:00.002+02:00

Ara ja fa dos mesos del seu naixement. No puc està més orgullós. Ell està sa i feliç. Que més es pot desitjar?

Balconada a la Cerdanya... francesa.

2011-09-04T16:51:00.000+02:00

Un altre paisatge de la meva estimada Cerdanya. Aquesta vegada de la part francesa. I amb dues versions per a contrastar. Que cadascú triï la seva.

El paisatge està per damunt dels colors!

Bona reentré al món laboral!

Finestra a la Cerdanya.

2011-08-20T19:30:00.000+02:00

Bocabadat vaig quedar quan vaig tenir el plaer de gaudir d'aquesta finestra!

Només compartir-la amb vosaltres.

Oda a la mare.

2011-08-14T11:54:00.000+02:00

Despertar.

2011-07-31T08:06:00.002+02:00

Des de l'arribada d'en Jaume matinar és cosa fàcil. Aquestes vacances han estat un període de nova adaptació dels nostres ritmes als del nadó; cosa que no sempre és fàcil.

Això ha fet que la meva activitat fotogràfica hagi minvat en aquest període, però tot i així, matinar sempre ajuda, o almenys així ho deia el refrany.

Bé, un d'aquests dies em vaig poder escapar i captar el despertar del dia. Pocs instants després qui despertava era en Jaume, i per suposat vaig tenir doble goig.

Germans.

2011-07-13T18:25:00.006+02:00

Relació parental entre persones que tenen en comú els pares. Aquesta és una raó de pes per tenir quelcom en comú amb el teu germà/-na, però el vincle entre aquests va més enllà quan veus mirades o gestos que denoten aquest lligam inexplicable.

Aquest és el cas entre aquest dos éssers meravellosos que tot i no poder parlar-se es comuniquen d'aquesta forma tant singular i tan dolça. El temps acabarà de refermar aquests sentiments, però deixem que s'expressin lliurement.

El petit farà gaudir la gran fins que aquest s'hi torni. Aleshores serà ell qui gaudirà del suport de la seva germana en els moments més complexos del seu creixement. Tots dos: germans.

Vacances.

2011-06-29T11:07:00.002+02:00

Amb l'arribada de les festes de Sant Joan i Sant Pere l'estiu comença festiu, i ens preparem per les vacances i pel sol i la xafogor que acostuma a acompanyar-les.

Cadascú les viu de diferent manera, però qui més qui menys vol passar aquest període sense massa calor, amb calma o amb bullici i gaudint en la majoria dels casos d'un bany refrescant i reparador.

Només desitjar-vos que tingueu un petit moment per aprofitar les vostres vacances!

Creixement.

2011-06-19T19:21:00.000+02:00

Fa uns dies vaig poder gaudir la visita de la meva neboda Sasha. Vaig aprofitar a fer-li fotos i a remenar-la com tothom acostuma a fer amb les criatures quan les té aprop.

Hom nota com la Sasha ha canviat considerablement. Diu quatre paraules, i sobretot, camina que dona gust. Em va encantar jugar amb ella, caminant per la platja, fent-li experimentar allò que possiblement ja havia fet, però que al meu costat era nou. Jo també estava aprenent coses al seu costat.

És allò que tothom sap i que costa, a vegades d'assimilar: el creixement.

Ací un moment de la seva experimentació pujant i baixant tota sola en aquest parc.

Benvinguda.

2011-06-12T11:00:00.005+02:00

Torno a estar davant la càmera. Com ja sabeu els que sempre esteu al darrera, es difícil que sortim com havíem imaginat. L'artista de torn també té la seva visió fotogràfica. Aquest cop és una fotografia d'arxiu, del 2004, d'una visita a un dels millors amics que tinc. Les vistes del mar cantàbric barrejades amb la seva climatologia les fan molt atractives, i em produeix unes sensacions de llibertat i força que impacten en el meu estat anímic.

Avui tinc unes sensacions similars però no estan produïdes per aquelles vistes. El causant d'aquestes, és el proper naixement del nostre nadó i la possibilitat de tenir-lo en els nostres braços, en Jaume. Ell és qui provoca aquesta alegria i em fa estar amb els braços oberts esperant la seva arribada.

Mirada sincera.

2011-05-23T09:58:00.001+02:00

Ara ja fa un temps d'aquesta fotografia, però sempre que l'he vist, m'ha tingut aturat durant un bon temps contemplant-la, fixat en la seva mirada. Una mirada sincera, neta, dolça i carinyosa. Una mirada que em va enamorar i que avui encara em provoca un ventall de sensacions.

Aquesta mirada no enganya!! Tant de bo les mirades dels nostres polítics retratats en els cartells electorals tinguessin aquesta naturalitat, i transmetessin aquest missatge sincer que cal per convèncer al qui les rep.

Després d'uns anys, puc afirmar que ella no em va enganyar; no puc dir el mateix de la resta!

Giragonses.

2011-05-09T21:14:00.000+02:00

Em venen coses al cap en aquests moments de grans canvis dins de la meva vida; nou lloc de treball i nous companys, i el gran canvi, el d'encabir un nou ésser dins del meu devenir. Aquest és el gran repte. Saber i poder ser un pare del qual el meu fill es pugui sentir orgullós.

Tot i haver estat pare d'una filla exemplar i tenir certa experiència, aquesta ja està quasi oblidada després de 16 anys. Ara toca tornar a reviure les giragonses que tots els pares realitzen per oferir el millor al seus fills.

Això és el que feia aquest gos que vaig retratar mentre jugava amb ell, fer giragonses sense parar. Això és el que passa, que res no para i tot està en continu moviment. O ens adaptem o ens maregem!
Toca adaptar-se.

Ronda Medieval.

2011-05-01T00:20:00.001+02:00

Avui hem anat de ronda. Un tomb per Montblanc per tal de viure en directe la vida medieval adaptada als nostres dies. És una festa singular que ja acumula uns quants anys d'existència. Jo la veig veure créixer i us haig de confessar que no sempre l'he donat suport, però s'ha de reconèixer el mèrit dels seus organitzadors així com dels convilatans de Montblanc que col·laboren com a figurants a la mateixa.

Deixo instants que hom pot gaudir si s'acosta a fer un ronda medieval a aquesta vila ducal.

Rosa per un Sant Jordi.

2011-04-24T20:53:00.004+02:00

Ahir va ser la Diada de Sant Jordi. Una de festes tradicionals catalanes per excel•lència i un dels dies que m'encanta sortir a passejar pels carrers; veure el bullici dels venedors de roses i la tranquil•la espera dels llibreters, mirant els presumptes compradors.

Els carrers més cèntrics aglutinen color floral i aroma de lectura; nens, joves i grans compartim l'espai festiu. Tothom té el seu moment, sense exclusions. Ahir vaig tenir la sort de viure-ho amb uns grans amics.

Aquesta celebració de l'amor i de la cultura al mateix temps, diu molt del nostre poble. Em sento orgullós. Seguint la tradició del regal d'una rosa, aquí deixo la meva rosa per un Sant Jordi.

Barça-Madrid?

2011-04-17T19:53:00.000+02:00

Aquests dies que veurem encontres futbolístics del Barça-Madrid o Madrid-Barça, tindrem per desgracia nous brots de joia malentesa pels carrers del país. Llàstima que un joc pugui alterar els ànims de tanta gent per transformar l'alegria en disbauxa, i que al final s'acabi reduint a un nou enfrontament: Policia versus ????, no tinc qualificatius per descriure a aquelles persones que gaudeixen fent ús de la violència i destorben la pacífica convivència.

En aquest cas hi ha un equip que no vol jugar. Però sempre acaba rebent els pals i les crítiques. Com a l'esport, hi ha resultats que són molt injusts!!

Esperem que aquestes celebracions siguin com les del Carnaval en el bon sentit de la paraula i que si algú ha de jugar, siguin les gosses d'esquadra i el seu 069.

Maternitat.

2011-04-10T13:20:00.000+02:00

Aquest és l'estat més màgic per a una dona, al meu entendre. Moment d'establiment de vincles amb el nou ésser que està per arribar; moment de canvi hormonal i moment de canvi físic per preparar el propi cos al creixement del nadó o caldria que digués també nadona?

Altre cosa gratificant, és poder-ho compartir amb el teu company, amb qui s'ha planificat aquest magnífic projecte. I les mares sense parella? Doncs allò que sempre es diu: Millor sol que mal acompanyat.

El que tinc clar és que el gènere femení té una capacitat de treball i sofriment molt superior al seu gènere antagònic. Sempre hi haurà excepcions, per sort.

Avui toca fer un cant a aquest estat del perfecte cos humà, representat de forma meravellosa per la dona. Com no envejar-les, si són capaces de crear vida dins i fora del seu cos!!

Poble il·luminat

2011-03-28T19:56:00.000+02:00

De vegades la riquesa o la pobresa no depèn d'un mateix. Depèn al lloc que vius, en la família que et cries i de les possibilitats que t'ofereix el destí. Però el que sí que tenim tots és la riquesa que ens aporta la natura en totes les seves vessants. Sí, de vegades com és en el cas del Japó, ens aboca a la pobresa.

És el que sempre penso quan miro al meu voltant i contemplo llocs i moments esplèndids. Aquesta és la continuació de l'entrada anterior però magnificada. És la composició panoràmica de 8 fotografies de la vista del Cadí. Va ser magnífic observar com els rajos de sol feien d'un poble minúscul enmig de les muntanyes i amb nom no massa popular, protagonista d'aquesta meravella natural.

Espero que us agradi tant com a mi!

Si cliqueu al damunt de la imatge la podreu veure millor

Últims rajos.

2011-03-19T20:33:00.000+01:00

Aquest març està marcat per la sortida a la Cerdanya. La vista del Cadí predomina sobre la resta. Potser els dies que vaig estar allà no vam tenir la millor llum o clima per fotografiar-lo, però sens dubte, sempre ens deix la dolçor del seu record. És com si no tinguéssim mai prou...

Feia bastant fred tot i ser la tarda. Una brisa gèlida feia més difícil l'estada a peu de roca, però els últims rajos de sol donaven llum a la màgia de la muntanya. Un cop el sol es va amagar, vaig haver de refugiar-me a la vora del foc que ja coneixeu.

A la vora del foc 2.

2011-03-08T23:48:00.014+01:00

No podia deixar passar l'ocasió de publicar la versió 2 de l'anterior entrada. Després de 3 anys de la primera fotografia, ens trobàvem les mateixes persones, en el mateix lloc. Buscant les mateixes sensacions de tranquil·litat, gaudint de la calidesa d'un paratge ben fred a l'hivern.

Tenint en compte que l'incombustible Steve Jobs feia al·lusió a la versió 2 del seu dispositiu iPad, donant a entendre que vindran altres versions, jo no volia ser menys i també publico la versió 2 de la vora del foc, desitjant que tinguem la possibilitat de gaudir d'una nova visita a Cal Rei. La següent, ja serem un més a la família.

Gaudim d'aquest foc i la seva escalfor en aquests últims dies de l'hivern.

A la vora del foc.

2011-03-01T09:09:00.002+01:00

L'hivern comença a passar, però els meteoròlegs ens anuncien una nova onada de fred. Els que vivim a la costa no ens sentim massa amenaçats ja que els nostres hiverns solen ser molt benèvols. Tot i així, és la zona on es veuen més abrics de pell, guants, gorres i bufandes.

Aquesta fotografia d'avui m'evoca aquells moments de plaer i tranquil·litat que hom passava davant d'una llar de foc, observant com el tronc de fusta s'anava consumint flama a flama; com es transformava en brasa i fixava la meva mirada com un encantador de serps.

Qui més qui menys, segur que té un munt d'històries que explicar i moments entranyables per recordar ... a la vora del foc.

El mur de la constància.

2011-02-19T09:06:00.003+01:00

Era el primer dia de l'any. Tornàvem cap a casa gaudint del paisatge, parant a fer unes fotos en un dia de boira. Em vaig fixar en un mur de pedra, i unes fulles mortes al seu voltant, dins d'un camp d'avellaners.

Obsessionat en el mur seguí la seva corba i aparegué el ciclista. No tenia massa temps, però va ser suficient! Vaig enxampar-lo abans que es difuminés rere la boira.

Un cop feta, em va venir a la memòria els vells temps quan jo feia el mateix que aquell noi "eixelebrat", em sobreposava al mur de la mandra, i envalentit per la constància, sortia a entrenar passés el que passés. Res em frenava!

Si anhelem quelcom hem de seguir el "mur de la constància". Aquest ens durà a l'èxit.

Ombres enamorades.

2011-02-15T21:22:00.010+01:00

Avui he tornat a fer una mirada en els fitxers del passat i m'he fixat en una fotografia que sempre m'havia agradat per la seva simbologia. Dues ombres de dues flors; ambdues plenes de vida, delicades i belles.

Direu que estic poètic, però el fet d'haver llegit i escoltat en tots els mitjans que ahir va ser el dia dels Enamorats, m'ha fet reflexionar, i publicar aquesta entrada. Nosaltres, l'ombra gran i jo, ho celebrem el dia de Sant Jordi. Potser per qüestió cultural ens sentim més identificats.

A banda de tot això, si volem que les flors segueixin creixent les haurem d'anar regant de manera constant, i no solament el dia que tinguin marcat. Bé, avui no hi ha res marcat, però vull deixar constància fotogràfica que segueixo estant enamorat de les ombres.

Fotografies d'aniversari.

2011-02-09T17:08:00.005+01:00

Aquest és un tema que tothom practica, i més si té nens petits en el seu entorn. Però que passa quan hom comença a tenir una certa edat? Seguim practicant aquest divertit esport? Suposo que deu haver opinions de tota mena, però... què passa quan el fotògraf escollit de torn fa la seva festa d'aniversari?

A mi em passa sovint, haig de fer fotos dels altres, però qui me les fa a mi? Res més lluny, ahir va ser el meu aniversari. Vaig estar temptat a fer un autoretrat, però no. He estat cercant en els fitxers i l'única fotografia que tinc és la que us brindo avui com a primícia. :) I com podeu comprovar, ja en tinc uns quants!

Agraït de tenir-la com a record. Que surti enfocada correctament seria per una altra celebració. Potser aconseguiré alguna en els anys que em queden!

Salut i força que són tres dies!!

La fi d'un altre dictador?

2011-02-01T09:44:00.006+01:00

Fa cinc anys que vaig ser en aquelles terres faraòniques. El meu va ser un viatge de plaer, on vaig conèixer una cultura molt diferent a la nostra, i vaig poder gaudir de l'amabilitat dels egipcis i d'un tarannà que no s'assemblava al concepte que tenia del món àrab. També vaig conèixer la cara "b", amb gent no tan amable i amb gent en busca de l'almoina del turista. Però amb una percepció molt positiva de l'experiència.

Quedava clar que allí manava un senyor. Un senyor que apareixia a moltes parets dels diferents pobles i ciutats. El seu aspecte era més d'un mafiós que d'una persona que volia encapçalar el destí d'un país per dur-los un major benestar.

Sembla ser que dintre poques setmanes o dies, aquesta imatge deixarà de penjar sota els caps dels egipcis. Esperem que les trucades internacionals no escapcin la voluntat d'un poble. Els desitjo que puguin escollir els seu futur en pau.

Camí al cel?

2011-01-23T13:51:00.004+01:00

Seguint una mica el fil de l'anterior entrada, Il·lusions òptiques, avui us vull mostrar la visió d'aquesta zona de platja de Cambrils en un dia clar. Com podeu comprovar no hi ha terra ferma que pugui fer dubtar.

Bé, la fotografia d'avui em va captivar per la llum que es reflexava sobre un mar quiet, com si fos una catifa que ens duu, en aquest cas, cap el cel. A més era com si l'escullera tingués la continuació fins l'horitzó. Un camí al cel?

Una altra il·lusió marina? Els que vivim prop del mar tenim aquesta sort. Però també estic segur que si visqués a la muntanya, també veuria "il·lusions"; perquè aquestes, estan a la nostra ment.

Camineu cap on vulgueu!

Il·lusions òptiques.

2011-01-14T09:29:00.019+01:00

L'altre dia mentre em dirigia a treballar el cel va reclamar la meva atenció. Sortia el sol i el dia era roig com una maduixa. Pel camí que faig fins el treball s'observa el mar, i veia com sortia el sol de forma meravellosa aquell matí. Duia la meva Nikon P7000 al damunt i no em vaig poder estar de desviar la meva trajectòria cap a la platja per intentar captar el moment.

Però un cop al lloc, ja era massa tard. Aquell cel rogent havia desaparegut i només vaig poder captar aquesta instantània. I que vaig veure darrera del LCD de la càmera? Veia, a banda d'uns colors preciosos, uns objectes que no distingia clarament. Estava tenint il·lusions òptiques?

El pic que es veu al mig de la imatge, es movia cap a l'esquerra a un ritme continu. Vaig deduir que podia ser un vaixell! Però, i l'altre tros fosc que semblava com un tros de costa? En aquella posició només hi ha aigua! Què era allò?

Si algú sap que són aquests objectes negres, que m'ho expliqui!!

Última nit de l'any.

2011-01-11T13:01:00.001+01:00

Heus ací una plaça de la població de Falset (Priorat). Va ser el lloc escollit per gaudir de l'última nit de l'any. La nostre intenció era passar-la amb calma, i a la intimitat. Ho van aconseguir! Previ al sopar i al raïm tradicional, vam sortir a caminar pels carrers del poble.

Ens vam trobar amb la 1a Cursa de Sant Silvestre de Falset. Molt divertida per cert! Anàrem mirant les cases, els carrers, la gent, les seves botigues... I en direcció al castell passàrem per aquesta plaça. La sol·litud de la mateixa ja ens indicava que havíem de retornar cap a l'hotel. Estava arribant l'hora del sopar. Així ho férem, però abans havia de fotografiar el moment: una iaia, ajudada pel seu bastó, caminava pel carreró cap a casa per trobar-se amb la resta de família.

Nosaltres guardem un bon record!

Llàgrimes de boira.

2011-01-02T21:21:00.003+01:00

Ahir, primer dia de l'any, vam tornar del Priorat, passant per la Torre de la Fontaubella. El viatge el vam fer en companyia de la boira, i a mig camí de Colldejou, en un espai d'un revolt, vam poder deixar el cotxe i sortir a caminar per aquest preciós paratge. Sentia l'olor de la boira, i la seva fredor humida.

Mentre caminava em vaig adonar que les fulles dels arbres tenien totes les gotes en la seva part apical. Molt curiós. Em va cridar l'atenció! M'agrada comprovar com l'aigua s'adapta al medi amb el que es relaciona i les formes que adopta.

Acostumem a associar les llàgrimes a algun tipus d'emoció; en aquest cas, l'emoció va ser meva quan les vaig fotografiar.

És l'hora dels adéus.

2010-12-31T08:38:00.012+01:00

Cada any, quan arriben aquestes dates, per tot arreu apareixen els resums del que ha passat durant l'any vigent. El més rellevant en tots els àmbits. No sé si nosaltres també fem involuntàriament aquest repàs, però sembla que quasi ningú s'aventura a pronosticar què succeirà en l'any que ha d'arribar. El passat ja el sabem, però el futur ...

Jo espero un 2011 amb canvis. Perquè? Perquè per progressar es necessiten canvis, quelcom que ens estimuli a tirar endavant. Cert que l'any que entrarem tornarà a marcar les nostres economies, però tot i que es prevegi fosc, el nostre instint de supervivència ens ajudarà a sortir-nos de l'aiguat.

Mireu aquesta rosa que bé que l'ha capejat. Aquesta flor és un símbol per a moltes cultures i el que representa són sempre valors de puresa, de bellesa i delicadesa. Aspectes positius. Si ella ho pot resistir, nosaltres també!

Adéu 2010, benvingut 2011!!

Ara ve Nadal...

2010-12-22T00:35:00.003+01:00

..., matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall. Queden pocs dies per engegar les "tradicionals" festes nadalenques. Jo ja no sé que és tradicional i que no. Els llums dels carrers, els papa Noel per tot arreu, les figures i guarniments de totes les cultures, el pessebre, el tió, i moltes més, que no sabria dir.

La globalització ens ha portat a celebrar-ho tot, i a barrejar totes les icones de cada cultura i tradició. I ara per acabar d'adobar les festes, tenim el Fum Fum Fum del Parlament de Catalunya. El nen Jesús ja sabem qui és, ara ens falta saber qui seran les altres figuretes del pessebre.

El pessebre que jo us porto al bloc, sé que està fet amb carinyo i il·lusió. Cadascú se l'imagina d'una manera o altra, però el mèrit de la creació no se'l treu ningú. Espero que els Reis us portin els regals que anheleu! Procureu ser feliços!

Nadala 2010

2010-12-15T01:16:00.002+01:00

Ja arriba el Nadal i les seves festes. És el moment de recordar que ha passat, fer el resum i preparar-nos per planificar i somiar en l'any que ha d'arribar.

És l'hora d'enviar la Nadala perquè arribi a tothom estimat, conegut i/o simpatitzant. És una manera de dir penso en tu, i et desitjo el millor. Això és el que jo us desitjo a tots vosaltres.

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

Benvinguda Sasha.

2010-12-12T02:39:00.001+01:00

La Sasha és la meva neboda. Fa pocs mesos que està entre nosaltres i ja ens ha captivat a tots amb la seva mirada i la seva simpatia. Els seus pares han lluitat de valent per poder tenir-la entre nosaltres. Gràcies pel vostre esforç i paciència.

Hi ha tantes coses que passaran al voltant seu, i ja n'hi ha tantes que han passat... Jo no la tinc massa aprop, la distància ens condiciona, però espero poder fer-li moltes carícies i moltes fotografies. Aquest passat pont ens visità, i no vaig desaprofitar l'ocasió. Aquí en teniu una mostra.

Benvinguda Sasha i per sempre nostra!

Policia muntada.

2010-11-23T20:30:00.001+01:00

El fet de tornar a revisar les fotografies del viatge a Egipte, m'ha fet reviure un munt de sensacions extraordinàries d'aquells moments. Em va fer canviar les idees sobre el món àrab. Realment em va impactar!

Bé, la revisió m'ha dut fins aquesta imatge. Era la visita a les Piràmides de Gizeh. Com en tot el viatge, la presència policial var ésser notòria, de vegades intimidatòria. La cosa curiosa és que aquesta foto em va costar un euro; i no va donar massa facilitats per poder agafar una segona, que no li vaig poder fer. Això sí, per cobrar no va baixar del "burro". En aquest cas, un dromedari.

Sí, en aquesta zona del món, la policia muntada ho fa damunt d'aquest magnífic animal. Corren més del que sembla, els dromedaris.

Control de pilota.

2010-11-20T17:44:00.007+01:00

Heus aquí uns nois egipcis que comparteixen el seu camp de futbol amb el riu Nil. Els que hem jugat durant algun temps a aquest esport, sabem el pesat que és allò de la "ley de la botella"... No sé com s'ho han de fer en aquest cas. Només se m'acudeix que s'ha de tenir un bon control de pilota per poder jugar a futbol, i no haver de passar-se a la pràctica de la natació.

El nostre benvolgut Pep Guardiola és un gran amant de tenir el control de la pilota. Mentre tu la tens, el rival no et marcarà cap gol. Això és el que els nostres polítics deuen haver aprés: a tenir el control del temps electoral. Si surto més minuts jo que tu, tinc més possibilitats de triomfar. Val a dir, que aquells que no disposen de minuts, és com si no juguessin.

Bé, deixem que els nens gaudeixin d'aquest moment, una tarda temprada del mes de desembre, en un dels rius més increïbles i meravellosos, el riu Nil.

Carrer amb sortida.

2010-11-17T09:30:00.004+01:00

Moltes vegades, quan passem per mals moments o èpoques no tant bones, tot se'ns torna gris i feixuc. Però res més enllà, al cap del carrer, trobarem la sortida que ens durà cap a un nou camí.

Seguim el carrer que aviat trobarem la sortida!

Couscous.

2010-11-11T21:51:00.005+01:00

L'altre dia vam tenir l'oportunitat de compartir taula amb uns amics marroquins, qui a petició nostre, ens delitaren amb un superb couscous. Realment deliciós! Compartir aquest plat va ser un tast exece·lent i un plaer per la companyia dels amics que seien a taula.

Si algun dia teniu l'oportunitat d'assaborir-lo, no deixeu de fer-ho.

Al-Ḥamdulillāh! (الحمد لله).

La pedra del peregrí.

2010-10-27T13:47:00.001+02:00

Aquest any torna a ser any Xacobeo, i això provoca nous allaus de peregrins en el Camino de Santiago. És un camí especial, on conflueixen un munt de conviccions, promeses, metes i il·lusions, a banda d'una extensa varietat de llengües de moltes nacionalitats. Tots busquen el mateix: arribar a Santiago de Compostela.

En el camí a la meta, cada peregrí porta la seva "pedra" tant física com mental, dins de la seva motxilla o alforja. Hi ha un punt del camí, on els peregrins es desfan de la pedra que han carregat durant el seu trajecte. La "tradició" diu que si ho fem, assolirem el nostre desig i la protecció necessària per acabar el viatge. Aquest punt és la Creu de Ferro.

Al meu cosí Albert, que ha fet el Camino aquest mes d'octubre, i no ha pogut deixar la pedra del seus pecats al peu de la Creu, li deixo jo aquesta imatge en honor al seu esforç.

Esperança.

2010-10-17T13:50:00.002+02:00

Llegia el tweet d'un amic que parlava sobre l'esperança, i això em va fer reflexionar, i motivar per fer una nova entrada. Quin significat donem a la paraula esperança? Ell, explicava que els serveis mèdics fan ús del mot esperança per qualsevol possibilitat d'allargar la vida d'un pacient i donar una mica de llum al seu entorn; però quina és la esperança del pacient i del seu entorn?

Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), un dels significats seria: "Confiança d’aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se."

Ara entenc els metges, ells volen salvar vides; però el pacient vol seguir fent allò que feia abans de caure en mans dels metges. La seva esperança no és la mateixa.

De vegades entrem en túnels on no veiem la sortida, i tot està fosc. Esperem trobar la sortida aviat. I quan divisem la llum de la sortida d'aquest túnel, aleshores les nostres expectatives es transformen per altres. Això és lícit i necessari per seguir endavant.

L'esperança és l'últim que hem de perdre!

La vida, un camí de pedres.

2010-10-15T00:59:00.003+02:00

Així és com hem de passar pel camí de la vida, per damunt de les pedres. De vegades n'hi ha que ens fan mal als peus, que ens fan llagues; altres, estan planes i ens faciliten el pas, però el camí no es fàcil.

No em sento deprimit, però sí trist quan penso en els amics que passen per aquest camí de pedres tortuós. Segur que arribarem al destí, però també estic segur, que deixarà marques en les nostres petjades, que faran que recordem aquell dia que van passar per aquell camí que havíem de travessar sí o sí.

Que tinguis un bon viatge a Itaca!

Una vall no tan fosca.

2010-10-12T20:02:00.005+02:00

Aquest més d'octubre hem buscat un merescut descans en un lloc dels Pirineus catalans, on la pau i la tranquil·litat regnen en tota la seva extensió. Serà que no hi ha comerços?, que no hi ha pistes d'esquí?, que la gent té altra tarannà?

Aquest lloc es diu, la Vall Fosca, al Pallars Jussà. Porta sud d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes. Si algú vol entrar, ho haurà de fer a peu, ja que no hi ha més camí que un senderó de gran desnivell. Bé, durant gran part de l'any, es pot pujar fins a l'estany Gento amb el telefèric i així facilitar la caminada.

He pogut fer fotografies molt boniques, però la que us vull mostrar, és una panoràmica de la zona de Montcortés i Cabestany, poblets enmig de la vall que no és tan fosca. Panoràmica de 7 fotos i de un bon record.

Primer aniversari.

2010-10-06T19:48:00.004+02:00

Aviat, cumpliré el primer any d'aquest modest bloc. Els meus objectius estan més que assolits, tot i ser conèixedor que aquest no té el ressó mediàtic que tenen altres.

Aquest any ha estat ple de sorpreses, unes bones, i d'altres no tant, però no han minvat les ganes de continuar expressant-me i continuar fotografiant moments decissius que ens estimulen els sentits.

Amb la imatge d'avui, vull celebrar aquest primer any de vida, i desitjo que la flama que crema, perduri com la il·lusió d'aquest projecte.

Veles reposant.

2010-09-16T19:19:00.002+02:00

L'estiu comença a passar, i les primeres pluges de setembre estan a punt d'aparèixer. Ara és el moment de gaudir de la tranquil·litat de les platges, ocupades per gavines o per pescadors de cap vespre.

Aquest és un racó on les veles descansen després de volejar i de cremar-se al sol. És en una platja de Cambrils, on hi ha una petita escola de vela i windsurf, just entre el pont de fusta i la torre de l'Esquirol.

Lloc, des d'on podem disfrutar de vistes com aquesta i d'altres, a banda de poder assavorir els flaires salins del mar. Que us relaxi tant com a mi!!

Ruta pels Pirineus

2010-08-26T17:31:00.002+02:00

Aquest estiu he tingut la sort de poder realitzar un dels somnis d'infantesa: creuar la cordillera pirinaica d'una tirada. Ha estat fantàstic! Ara el problema, és que els somnis no deixen d'aparèixer en la meva ment.

He fet el recorregut des de Prada de Conflent fins a Getaria, i retornar al punt de partida. En total 2500km, i 58 ports de muntanya superats. 6 dies inobidables. Nomès un dia de mal temps. He tornat més enamorat del que ja estava dels meus Pirineus!!

Us deixo una petita mostra d'un lloc meravellòs! Prop de Belvedere, en el poblet de Lescun, en el camí del Somport.

Dutxa refrescant.

2010-07-14T12:40:00.002+02:00

Després de la flama, ha d'arribar alguna cosa més refrescant, i que ve més de gust en aquests dies tan xafogosos. El que jo us proposo és una bona dutxa refrescant que ens alleugereixi davant la pantalla. Molts estan de vacances; altres les començaran aviat, i altres potser no tinguin l'oportunitat de gaudir-les.

Al menys ens queda la imaginació i la suggestió d'imaginar-nos sota aquesta aigua fresca i refrescant que ens cau al damunt de la nostre pell assedegada.

Bon bany i bones vacances!

La Flama del Canigó.

2010-06-30T09:24:00.003+02:00

Fa pocs dies vaig tornar d'un petit viatge creuant els Pirineus. El lloc de partida i final del mateix va ser Prades de Conflent (França). Això va despertar en mi la flama nacionalista i em generà diverses sensacions molt gratificants.

Amb la sort que, l'últim dia d'aquest viatge vam dormir en una casa rural anomenada Casa Nostra, i que tenia un saló amb sofàs amb vistes directes a la muntanya sagrada. Des d'aquest punt s'havia traslladat una flama arreu de Catalunya per encendre les fogueres de Sant Joan. Quelcom molt simbòlic!!

Ací us deixo aquesta vista (n'hi ha de millors) des de l'habitació de Prades, en els darrers raigs solars del dia. Que no s'apagui la flama!!

Cabo Touriñan, a la Costa da Morte.

2010-06-22T09:21:00.006+02:00

Aquest far és el de Cabo Touriñan, el cap més occidental de l'Europa peninsular. Fisterra sempre ha estat qui ha volgut aquest honor, tot gràcies a Sant Jaume, i és qui rep més visites; però si algun dia podeu, visiteu el far Touriñan, no us decebrà. En un dia tranquil, el vent es fa molest i les onades baten amb força contra la costa. Què passarà quan hi hagi temporal?

Jo vaig ser captivat per la seva llum!

El far de la fi del món.

2010-06-14T09:00:00.008+02:00

Avui és un dia especial, és l'aniversari de la meva dona. Amb ella vaig estar al far de la fi del món. Ella és el far que dóna llum al meu rumb, i fa que els escolls que surten els pugui driblar de forma segura, navegant per aquesta vida cap a la felicitat.

Per molts anys! Amb tu a la fi del món!

Pluja, l'aigua que ve del cel.

2010-06-11T23:16:00.002+02:00

Aquest hivern ha estat plujós. No sabem quanta aigua tindrem a l'estiu. Sembla ser que no patirem sed! Com és que l'aigua que és font de riquesa, és al mateix temps font de discòrdia?

Deixem que la natura faci el seu curs, i deixem que corri l'aigua.

La clau del cel.

2010-05-20T08:48:00.005+02:00

No us heu preguntat mai que passarà quan desapareguem? On anirem a parar? Els que hem tingut una educació religiosa, encara que no la practiquem, sempre ens ve a la nostra boca aquella paraula que tant hem escoltat en la nostra infància: No aniràs al cel, sinó et portes bé. Que el nostre destí fora l'infern.

Però, qui té la clau per entrar al cel? Aquí està la porta, ara falta trobar la clau.

La màquina humana.

2010-05-14T08:30:00.003+02:00

M'agrada veure els treballs artesanals dels nostres oficis més antics. Em fa reflexionar de lo difícil que havia de ser en l'antiguitat, obtenir les eines i els objectes per poder realitzar les tasques més elementals.

Avui dia ho deixem tot en mans de les màquines, que fan allò més difícil, possible. Som esclaus de les presses. No podem esperar, i volem tot al moment.

Queda clar que les mans de l'home són una de les grans màquines del nostre temps!

Esperant la comitiva.

2010-05-09T12:09:00.002+02:00

Heus ací un gos que esperava una comitiva de la Setmana Medieval de Montblanc. Volia estar a primera fila per a rebre els nobles que havíem de passar per aquella plaça. Ell no entén de formalismes. Els humans, fèiem el passadís.

Val a dir que un cop tenia la comitiva al damunt, va deixar el seu lloc preferent, per sumar-se a la festa. Gos, sí; tonto, no.

La mare que la va parir.

2010-05-01T08:30:00.005+02:00

A tot arreu se'ns publicita que aquest cap de setmana s'ha de celebrar el dia de la mare. Jo, rebel de per sí, vull retre homenatge d'una altre manera, donant fe del caràcter traspassat de la mare que va parir a la cabra que il·lustra aquesta entrada.

Aquesta cabra estava controlant el seu territori del Cares (zona Picos d'Europa). Segur que ja ens deuria haver vist pujant pel camí, però un cop a la seva alçada ens va mirar d'una manera, que no sé, si reia de nosaltres o si ens maleïa per destorbar la pau de les seves contrades.

No es va immutar, només ens mirà, i continuà mirant a la llunyania. Nosaltres, a banda de copsar el moment, estàvem sorpresos, i no sabíem quina reacció faria, així que, continuarem el nostre camí.

Visca la mare que et va parir!

Rosa de Sant Jordi.

2010-04-25T12:31:00.002+02:00

L'altre dia parlava de Sant Jordi, un magnífic cavaller, y del drac, el dolent de la pel·lícula en aquesta llegenda. Però em descuidava d'una peça cabdal: la rosa. Flor que brotava en el llloc de la mort del drac i lliurada a la princesa com a símbol d'amor.

A Catalunya aquesta llegenda segueix duent-se a terme el mateix dia de Sant Jordi, lliurant una rosa a la persona estimada.

Jo us deixo aquí la Rosa de Sant Jordi per la meva també estimada Fotografia.

Sant Jordi i el Drac.

2010-04-23T08:00:00.014+02:00

Segons la llegenda Sant Jordi, un magnífic cavaller, matà el drac per salvar la vida d'una princesa. Avui dia els dracs se'ns apareixen de distintes formes i figures, i estan presents en moltes de les festes populars de cada localitat.

El que recupero aquí, és un al qual em vaig poder enfrontar sense fer ús de la violència, no havia de salvar cap princesa, esgrimint una arma més singular i que moltes vegades també s'utilitza per fer quelcom més: una càmera fotogràfica.

Aquest és el Drac de les festes de Gràcia de Barcelona.

Moltes felicitats Jordis! A la resta de cavallers, penseu en les vostres princeses!

Esperant onada.

2010-04-17T21:08:00.003+02:00

Aquest mes d'abril seguim amb la tranquil·litat a la vora del mar. La setmana santa ja ha marxat. És com una onada que es repeteix any rere any. El que passa és que el mar, com la vida, està en continu moviment, i després d'una onada, ve una altra. I no sabem la força de les que han d'arribar i si ens veurem arrossegats per la seva força.

Això és el que deu pensar aquest tros de fusta, que sap que ara reposa a la sorra de Cambrils, i que no sap quan li arribarà l'hora de marxar, arrossegat per aquesta onada esperada, que el traslladarà cap altre destí no conegut.

Com aquesta profunditat de camp, veient l'immediat...el futur està borrós i no el coneixem, tot i que el podem intuir.

Després de Setmana Santa.

2010-04-07T01:49:00.004+02:00

Com diu el títol d'aquesta entrada, la Setmana Santa ja ha passat. Tot i que els mitjans de comunicació diguin percentatges d'ocupació dels hotels en les diferents zones turístiques del país, us puc dir, que a la zona de Cambrils, s'ha notat que era la setmana de les processons. Uns han anat a les religioses, altres a les processons de turistes que van a la platja o a la neu (sort de país de ser tan variat i plurifestiu), i altres, a les processons dels vehicles que retornen als seus punts d'origen.

Aquestes coses ens van bé als que vivim en aquests destins turístics, per adonar-nos de la sort que tenim de viure i disfrutar durant gran part de l'any dels paratges tan somiats per la resta de mortals.

Avui, després de l'allau de visitants hem sortit a passejar i ens hem arribat fins la platja. Xino xano, i amb càmera a l'espatlla... I voilà, la vista m'ha inspirat pel bloc. Altre cop he fet ús de la nova adquisició: la LUMIX GF-1. Espero que la imatge us relaxi tal com m'ho fa a mi,...

Micro 4 terços.

2010-03-28T17:37:00.002+02:00

Aquest cap de setmana he adquirit una nova càmera de fotografia. Es tracta de la Lumix GF-1, amb una lent de 20mm i f/1.7. La idea ja feia temps que em rondava pel cap: poder dur sempre a sobre i en tot moment, una càmera fotogràfica que em donés una qualitat d'imatge prou bona, i que fos lleugera de transportar (pensant en viatges en moto). A més pot gravar vídeo en qualitat HD (més que suficient).

Ahir vaig estar fent proves d'ambdues coses i he quedat meravellat de les seves possibilitats. Del tema de vídeo hem quedat sorpresos gratament de la seva qualitat; i del tema de fotografia, us deixo aquí una mostra del que es pot arribar a fer.

Pels més interessats en aquest nou format fotogràfic, podreu trobar resposta a les vostres preguntes en aquest fòrum: micro4tercios.com

Primavera.

2010-03-21T14:58:00.004+01:00

Avui ha arribat la primavera. Amb ella afloren les primeres flors i el bon temps. Aquest últim, esperem que aparegui aviat, i de les flors que puc dir.... a Cambrils ha sorgit un nou tipus de flor autòctona que resisteix qualsevol tipus d'inclemència meteorològica.

A més tenim el suport dels conciutadans que amb l'adob dels seus gossos fan que aquella cançó d'en Lluís Llach "cal que neixin flors a cada instant", sigui un model de civisme.

I perquè no digueu que la Primavera la sang ens altera, i no creieu que m'he tornat ximple, us deixo una mostra d'aquestes noves flors...

"No hi ha més cec que aquell que no vol veure"

Playa de los Locos. Suances.

2010-03-11T21:29:00.003+01:00

Eren temps de vacances de fa un parell d'anys. Visitarem Galicia i la cornisa cantàbrica. A la parada de Santander, vam visitar Suances entre un munt de poblets costaners, i allà vaig fer aquesta panoràmica (composta per cinc fotografies individuals) de la platja que anomenen de los "locos". Nom donat pels surfistes que practiquen aquest esport a les seves aigües.

Ací i ara, no tenim aquestes platges, però sí que gaudim d'un temps de bojos, que provoquen onades de neu i de fred, i de temporal polític. A veure com es surfeja el temporal!

Una poma, pecat o plaer?

2010-03-03T18:43:00.004+01:00

Sempre s'ha associat la poma a un pecat terrenal, que ens conduïa a l'"infern" més evocador dels desitjos humans. Hom pel contrari, sempre ha tingut el plaer d'assaborir el gust àcid de les pomes. N'he estat un gran consumidor, i fins avui ho segueixo fent.

Per a mi la poma, ha estat un símbol de plaer; plaer de joventut quan les collíem de l'arbre i podíem queixalar la frescor de la mateixa; i un cop a la maduresa , quan m'he adonat que un cop queixalada, es podia transformà en un objecte de disseny, que m'aportava altre tipus de plaer: el creatiu.

El curiós és com una simple poma segueix sent a dia d'avui, motiu de controvèrsia i acte de fe.

Jo continuaré mossegant-la...

Mirada de pallassa.

2010-02-24T20:39:00.004+01:00

Tot i que el Carnaval ja hagi passat, em venia de gust pujar al web aquesta imatge de la mirada de la pallassa. Molt significativa! A més, recordo que la vaig aturar quan passava de llarg entre mig de la comparsa de Villablanca. Anava sola, però la disfressa i els colors van cridar la meva atenció!

Després, el que m'ha cridat més ha estat la seva mirada!

Hotel Sancho de l'Hospitalet de l'Infant.

2010-02-22T23:30:00.005+01:00

Aquest cap de setmana vam estar dinant en l'Hotel Sancho a l'Hospitalet de l'Infant. Realment és un hotel familiar. Vam compartir taula amb els propietaris, i va ser molt emocionant quan ens explicaven la història d'aquest hotel. Dels seus inicis com a bar, de les reformes que va sofrir el bar per passar a ser hotel; de com va passar a mans alienes durant uns anys; i ara, a retornat a les mans adequades per continuar el seu camí.

Fer esment que la seva cuina és de mercat, però amb molt bon gust en la seva elaboració. Vaja, irresistible! Del tot recomenable.

Bé, us deixo una imatge que a molts els pot fer venir bon records. Pels que no, visiteu l'enllaç d'adalt i potser podreu crear-ne de nous.

Carnaval a Vila-seca

2010-02-14T12:53:00.004+01:00

Ahir vaig estar al Carnaval de Vila-seca, com cada any des que visc a Cambrils. És un dia de gresca, d'alegria, i de fred alhora, especialment ahir. El que volia remarcar i sense treure mèrit a la resta de comparses participants, és la participació de dos Centres Assistencials del municipi: Bellisens i Villablanca.

És d'admirar l'esforç, la dedicació i l'amor que un seguit de treballadors, i amics d'aquests, que col·laboren en les diferents tasques per a fer possible la realització de les comparses que desfilen i gaudeixen en la rua de Carnaval. Jo creia que els que acompanyaven als usuaris dels esmentats centres eren treballadors en horari laboral,...doncs no!! Heus ací la meva sorpresa, participen de manera altruista.

Això em va fer pensar que seria un honor dedicar-los-hi una mica de temps i un tros d'aquest bloc per agrair el seu esforç i expressar la meva profunda admiració.

Actituds com la seva enalteixen la condició humana!!

Valgui aquesta minúscula aportació com a reconeixement al seu gran treball.

Carrer del Silenci

2010-02-06T20:36:00.007+01:00

Aquest mes és el mes de Carnaval, de bullici i xerinola pels carrers. Bé, doncs a mi se'm dona per passejar per llocs recòndits i molt més tranquils. Heus ací, un que vaig descobrir al 2006 en un viatge per Andalusia. El carrer del Silenci, un bé tan poc preuat. Aquest carrer està en un poblet de les Alpujarras de Granada. Lloc que recomano per perdre's. Shssss...passem de puntetes??

Lupa en Aperture 2.

2010-01-31T20:40:00.005+01:00

Avui torno a fer una entrada sobre Aperture 2, en concret, de la seva Lupa, que va ser una revolució quan va aparèixer. Avui tot i no ser una novetat, segueix realitzant la seva funció perfectament, tenint unes variants que la fan molt interessant.

Com passa amb el software d'Apple, tot és molt simple. Ací, per activar la lupa només cal prémer la tecla "`"(accent obert); per desactivar-la, premerem la mateixa tecla de nou. També es pot activar des de la barra d'eines a l'icona de la lupa, o bé, a la barra del menú, en l'apartat View.

També es pot canviar l'aspecte de la lupa: normal o centrada, segons la necessitat. I també podrem variar el diàmetre de la lupa, així com el tamany del zoom de la mateixa. En aquest últim cas només ens caldrà estirar des de la part inferior unes ratlles (estil finestres d'Apple) o comprimir. Tot molt senzill!!

En les imatges de sota veieu unes captures de pantalla amb la lupa centrada i lupa normal, i les seves possibilitats. Fins i tot en la vista miniatures podem veure quelcom interessant o alguna cosa o detall que busquem.

Em sembla que cap altre programa de revelat Raw té una Lupa amb tantes possibilitats. Si en trobeu d'altres, comenteu-lo a sota. Gràcies.

Sant Antoni dels asses.

2010-01-23T17:19:00.013+01:00

El dia 17 va ser Sant Antoni. Considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics. És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers.

El ruc d'avui, no és un ruc català; és un ruc del país vasc, més concretament de la vall d'Atxondo (Bizkaia). A ells no els importa ser d'ací o d'allà, simplement són Equus Asinus. A l'actualitat la seva tasca ha canviat per culpa de la tecnologia, però gràcies a la política han tornat a l'escenari. M'agradaria saber qui és més ruc...el que ho és, o el que vol ser-ho!

No em miris així, que no tinc culpa!

Vista Provia de Xixón.

2010-01-16T14:27:00.001+01:00

Serà que no em trobo massa fi per culpa d'un refredat i tinc la visió de les coses una mica grises. Serà per això que m'he decidit a pujar al bloc una imatge en blanc i negre. No cal dir, que el blanc i negre segueix tenint una força màgica, i a mi, m'agrada en especial.

Com diu el títol, és una imatge de Xixón, de la seva part més antiga, i on es concentren ara mateix molts dels restaurants típics de la ciutat, per usdefruit dels estómacs dels turistes i nadius. Tot i estar el cel bastant tapat havia una llum molt bonica aquell dia. El processat l'he fet a l'estil dels que es feien abans amb rodets Provia. Desitjo que sigui del vostre grat.

La bella Lola.

2010-01-10T19:58:00.002+01:00

Engeguem de nou el bloc després de les festes de Nadal. És la primera entrada de l'any. El repte serà arribar al final del mateix tal com vam acabar l'anterior. Serà qüestió que ens centrem en uns objectius assolibles i que no ens dispersem en massa coses. Ja sabem que qui molt abraça poc estreny.

Haurem de fer com el senyor de la imatge, centrar-nos en el que ens interessa i deixar de banda qualsevol altra distracció. Ho sento bella Lola! Potser en altre moment. Bon any a tothom!

Gotes de pluja.

2009-12-30T15:36:00.003+01:00

Moltes vegades veiem ploure i no parem a pensar quina forma té l'aigua quan plou? Potser no cal pensar-ho? Però a mi se'm va acudir. Sempre la pintem a ratlletes, fent bombolles quan xoquen contra el terra,... crec que de mil maneres. De fet, l'aigua pot adoptar qualsevol forma si la sabem fer encabir al motllo desitjat.

La foto que aporto avui és el resultat de com l'aigua queda damunt d'una peça metàl·lica (maleter d'un vehicle), d'una manera natural després d'haver plogut. Curiosa la forma que adopten i el ritme i assimetria simètrica que adquireixen, podríem dir, en un moment de repós; a l'espera d'una propera transformació.

Pessebre.

2009-12-25T10:22:00.002+01:00

Avui pels catòlics és un dia important. El naixement de Jesús. La representació figurativa del fet és el pessebre. Hi ha moltes ciutats arreu, que durant les festes de Nadal munten uns diorames representant aquest moment o escenes evangèliques.

El de la imatge està captat a Oviedo, a la plaça Alfons II el Casto, on el pessebre tenia tres parts. Una, a tamany humà del pessebre en sí; altra, un diorama de 60 metres amb diferents escenes, de tamany més reduït, d’on està estreta la imatge de sota; i una altra, d’uns 40 metres on havien pessebres en miniatura protegits amb vidres.

Glaçonera natural.

2009-12-20T20:19:00.003+01:00

En aquesta època de l’any, la vinya reposa per recollir forces per a la propera producció de raïm. Aquests últims dies, la mare natura ens ha enviat una glaçonera pròpia que farà que les collites segueixin el seu cicle, i de nou tornarem a gaudir del seu fruit a la tardor de l’any vinent. O això esperem!

Les exposades són de la Rioja, d’Haro en concret, lloc molt típic de cellers de la Denominación de Origen Calificada Rioja, amb cellers tan coneguts com “Muga” o “Viña Tondonia”.

Posem el vi a refredar que venen festes.

Nadala.

2009-12-15T18:40:00.041+01:00

Arribant a aquestes dates acostumava a escriure les típiques postals de Nadal pels meus amics; aleshores s’havia de tenir en compte sempre el temps que tardaria el servei de “Correus” en lliurar-les, per tal de saber si arribarien abans o després de festes.
Avui dia, les TIC han permés poder fer que arribin als destinataris de formes molt variades i en el temps estimat. També és cert, s’han perdut altres pràctiques, sobretot la d’escriure amb ploma, i fins i tot, la del bolígraf. Com en tot, hi ha la seva part positiva i l’altra que no ho és tant.
El fet és que us deixo la nostra Nadala d’enguany. Un cargol que camina mica en mica per arribar a destí. Us desitjo que el vostre camí os sigui llarg i que disposeu del temps per poder realitzar els vostres anhels. Còrrer, de vegades, no ens fa arribar abans!

Que passeu unes Bones Festes!!

Font d'inspiració.

2009-12-10T01:12:00.003+01:00

Heus ací el retrat d’una dona que rere la seva dolça mirada, i la seva generosa rialla, amaga esforç, lluita i tenacitat. Ella és la Neus: la meva esposa.
A ella li haig d’agrair en gran part, el fet d’engegar els meus estudis de fotografia i poder desenvolupar-los al llarg d’aquests anys. Valguin aquestes quatre ratlles per retre un petit homenatge públic a la meva font d’inspiració.
T’estimo!

Consulta per la Independència.

2009-12-07T21:01:00.002+01:00

Aquests dies està en boca de tots el “nom del porc”: Independència. És una paraula que fa por; serà que lo desconegut espanta! I clar, com que encara no la coneixem, per això és tan anhelada. El que hem de procurar és no arribar als extrems de l’Edat Mitjana, on al “porc” se li tallava el cap!

El decapitat de la fotografia era un porc de la Setmana Medieval de Montblanc, qui no va tenir el dret de decidir.

Pantalla completa d'Aperture

2009-12-02T00:06:00.015+01:00

Avui engego el primer post sobre Aperture 2. No entraré si Aperture és millor que Lightroom o que qualsevol altre programa de rawelat. Per això ja tenim webs que parlen amb més coneixement de causa que jo sobre el tema. Un clar exemple n'és l'Hugo Rodríguez i la seva comparativa sobre "El revelado Raw perfecto". Us ho recomano!

Bé, després de provar-ne uns quants, i entre ells el Lightroom durant totes les versions, m'he quedat amb Aperture per la facilitat com ens movem pel programa, per com de bé s'entén amb el sistema d'Apple, i per d’altres, que intentaré anar explicant de mica amb mica.
N'hi ha un aspecte que m'agrada molt; és el fet de veure la imatge a pantalla completa i poder tenir l’inspector o les eines per tractar la imatge allà on ens vagi millor. Només cal prémer la tecla “F” i pantalla completa. Després “W” i a treballar.

Us deixo una vista del que us deia.

Núvols d'estiu

2009-11-27T18:33:00.005+01:00

Una tarda d’estiu a la Cerdanya. Tant aviat brilla el sol, com plou, com surten els núvols a passejar. Mentre plou al Puigmal, a la part catalana el sol es deix veure sota la Tossa d’Alp. És un goig per la vista poder disfrutar del paratge i dels seus contrastos de llum i color. Imagineu-vos que esteu prenent el té o el café, a la terrassa d’un bungalow del càmping que hi ha a Prullans, a l’espera de l’arribada d’una cortina de pluja...

Mirant al futur.

2009-11-21T19:51:00.005+01:00

Aquesta és la mirada que delata que el present se’ns queda curt, i pretenem anar més enllà sense saber encara on. Cert és, que poca gent sap que li depararà el futur. El que sí sabem és que haurem de treballar el present per arribar al futur.

Deixem que el jovent disfruti del present, que mirin al futur amb esperança i que trobin el suport de l’adult quan el demanin.

Entre Bombolles!!

2009-11-10T00:25:00.002+01:00

Aquest propassat setembre vam disfrutar de la festa d’aquests amics a la ciutat de Weinheim (Alemanya). Vam assistir a una altre tipus de celebració a les que s’acostumen a fer ací. Bé, de fet el que menys ens ha de preocupar són les diferents maneres com es celebren; i sí que ens ha d’importar que les parelles es traspassin amb la mirada. Per a mostra un botó. Amor entre bombolles, i a més, amb la benedicció celestial.

Gràcies per permetre que us fes el reportatge. Apuntar-vos que el vaig fer amb un 50mm 1.8.

Que sigueu molt feliços!!

Carta sorpresa.

2009-11-06T00:20:00.004+01:00

L’altre dia vaig rebre una carta amb una sorpresa inesperada. Tenia comité de benvinguda! Vaig recollir el correu sense més problemes, però us haig de dir que al cap d’uns dies, vaig haver de foragitar a l’inquilí/-na de la bústia. S’havia instal·lat com una okupa! Ací us deixo el seu record!

Descans.

2009-10-30T23:56:00.027+01:00

Això és el que associo a aquest paisatge de la meva estimada Cerdanya. No hi ha any que no descansem una setmana de l’intens treball i gaudim de la pau i de les vistes que ens brinda aquest paratge. Fins i tot les màquines han decidit donar fi a la seva vida laboral i arrelar-se de forma perenne a un paisatge que evoca aquella harmonia entre l’ésser i la terra.

Compromís.

2009-10-26T17:55:00.015+01:00

Avui s’inicia una nova etapa en aquest camí del meu cicle vital. Com totes les coses, s’engeguen amb il·lusió, amb projectes, amb problemes, amb canvis, amb incertesa, amb empenta, amb desig, etc.

Tant de bó aquest periple acabés tal com ens mostra la fotografia que us adjunto. Amb la superació dels entrebancs i amb el compromís assolit, després dels primers 50 anys d’un projecte.